Gerds

El gerd d'estiu, resistent a l'hivern, és popular i es distribueix des de les regions del sud fins al nord de Sant Petersburg. La majoria dels jardiners donen les opinions més positives al respecte. Per què aquesta varietat és atractiva i com cultivar-la, serà útil conèixer-la.

A la natura, el gerd europeu (Rubusidaeus) creix als boscos ombrívols i humits de Rússia i Europa fins a l’Àsia central i la península escandinava. Al centre de Rússia: gairebé a tot arreu, principalment sobre margues arenoses, als boscos de pins i mixtos. Però això no vol dir en absolut que en els jardins cultivats s’hagi de plantar en les mateixes condicions d’il·luminació i en el mateix sòl.

Els gerds reparats són un cultiu que sovint causa controvèrsia entre els jardiners de les regions del sud i la resta de Rússia. L’os de la contenció és el mètode de poda. En climes càlids, es conreen varietats remontants per a dos cultius i es poden com els gerds normals. Al carril central, Sibèria i les regions del nord, els gerds es tallen completament a la tardor per aconseguir una collita tardana, però abundant.

Malinnik és una cultura agressiva, que conquereix fàcilment nous territoris i, si un veí la té a prop del vostre lloc, definitivament us arribarà. Per tant, definitivament aconseguiràs gaudir de les fragants baies. Però si voleu una collita rica i fins i tot garantida, haureu de tenir un gerd al vostre lloc. I hi ha moltes formes de reproducció, o d’obtenir material de plantació, en gerds.

Hèrcules és una de les millors varietats remontants de gerds de cria domèstics. És popular entre els jardiners del carril mitjà a causa de la seva modèstia, productivitat, fructificació tardana, immunitat contra malalties i plagues. També té molts altres avantatges respecte a les varietats d’estiu.