Ferocactus (Ferocactus) és un gènere de la família dels cactus, en el qual hi ha més de tres dotzenes d’espècies. Les plantes són esfèriques i allargades. Les tiges són solitàries o amb un gran nombre de descendents. Els representants més petits del gènere tenen només un parell de desenes de centímetres. Però hi ha autèntics gegants l’alçada del seu hàbitat natural supera l’altura d’una persona.
Contingut
Característiques del ferocactus en creixement
Així és el ferocactus a la natura.
A la natura, aquests cactus poden formar matolls-colònies de centenars d’exemplars individuals, poblant una superfície de diversos metres quadrats per sota d’ells.
Els ferocactus es troben als semideserts del sud-oest dels Estats Units i del nord de Mèxic. Creixen a les zones d’alta muntanya, sobre sòls esgotats. D’aquí la desagradabilitat dels cactus per a sòls massa nutritius. A casa, el substrat ha de contenir almenys un terç del component mineral. Al mateix temps, hi fa molt de sol. Per aquest motiu, la decorativitat de la planta es perd en captivitat.
Solució perfecta per a principiants
Es tracta d’una planta d’interior excel·lent per a cultivadors principiants que requereix un manteniment mínim. Bàsicament, consisteix en un reg adequat i una alimentació poc freqüent. Els ferocactus toleren bé la captivitat i no tenen pretensions per a les condicions de detenció. Poques vegades són atacats per plagues i són resistents a la majoria de malalties.
Perill per a nens i animals
Els ferocactus no emeten substàncies perilloses. Els aborígens menjaven la carn i els fruits i les llavors madures. Les agulles es feien amb espines. No obstant això, aquests representants de la flora tenen espines bastant llargues i dures. Per tant, les olles es col·loquen de manera que els nens i les mascotes no es facin mal accidentalment. Les agulles són força afilades i s’excaven fàcilment a la pell.
Creences i signes
Les espines i el color brillant del ferocactus espanten les males intencions dels malvats
Hi ha moltes creences sobre els cactus. Es creu que les llargues espines protegeixen els habitants de la casa de la mala energia. Per tant, les olles es col·loquen al costat del televisor, l’ordinador i el telèfon, fonts de mala informació.
Creuen que un lladre i hostes que desitgin malament que puguin danyar la casa no s’atreviran a entrar a la casa on s’ha instal·lat el cactus. Es creu que la presència d’un cactus pot arruïnar les relacions familiars i familiars. Prèviament, fins i tot es pensava que una dona, després d’haver portat una espina a la casa, seria capaç d’expulsar secretament la seva repugnant parella. Però la rara floració es va associar amb l’embriaguesa i un primer moviment.
Varietats populars per a la cria a casa: descripció amb foto
Es coneixen un total de 36 espècies de ferocactus. Molts d’ells es divorcien a casa.
La majoria de les plantes estan formades per una sola tija de fins a 80 cm d’amplada i a la seva superfície es formen costelles triangulars verticals.Les areoles estan uniformement espaiades a la part superior. Són planes, cobertes amb una vora blanquinosa, així com agulles llargues i afilades. La part superior és força esponjosa, amb una depressió al centre.
Aquests cactus floreixen a l’estiu. Es formen brots a la part superior o als costats de la tija. Tenen un tub curt recobert d’escates múltiples. Els pètals són oblongs, recollits en una simple corol·la. El color de les flors és de crema a rosa i vermell. El centre és groc, amb llargues anteres i ovaris. Al final de l’etapa de floració es formen fruits de forma ovalada. La polpa és sucosa, conté diverses llavors negres.
Ferocactus latispinus (de coll ample)
La llengua del diable (un altre nom de l’espècie) és una de les plantes més atractives. Té una tija esfèrica, lleugerament aplanada, de color blau verdós, amb 15–23 costelles. De gran espina: l'espècie més petita de ferocactus, el diàmetre rarament supera els 40 cm.
En una arèola gran hi ha 2-4 espines vermelles de fins a 8 cm de llarg i 6-12 agulles radials de color rosat, de 2 cm cadascuna. La columna vertebral més gran es corba cap avall i s’assembla a l’estreta llengua d’un llangardaix. La planta és famosa per les seves grans flors vermelles amb forma de campana de fins a 5 cm de longitud.
Ferocactus emory
En els joves emori, la tija és esfèrica, posteriorment - cilíndrica, amb 22-32 costelles tuberoses altes. El diàmetre en estat salvatge arriba als 60 cm, alçada - des dels 2 m.
Areola amb una vora marró. Cadascuna té 5-8 espines laterals de fins a 6 cm de llarg, de color vermellós o blanc. Poden ser rectes o corbes als extrems. La columna vertebral central té forma de ganxo, aplanada, de fins a 6 cm de llarg, l'única de l'arèola.
A l'estiu, flors diürnes de fins a 6 cm de mida floreixen a la part superior, amb pètals vermells brillants i taques grogues.
Ferocactus Vislicene
Aquesta varietat de ferocactus pot créixer fins a 2 m i es caracteritza per una tija esfèrica o cilíndrica. Els brots laterals estan absents. Hi pot haver fins a 25 costelles fortes i altes.
Espines radials de fins a 5 cm de llarg, són fines, en forma d’agulla, lleugeres. Les agulles centrals són de color blanc i vermell, retorçades i s’assemblen a una forma de banya de fins a 15 cm de llargada. Les flors de les espècies de vislicè són de color groc o vermellós, de 5 cm de diàmetre.
Ferocactus pilosus (Stainesi)
En pilozus, la tija és única o ramificada, amb 13-20 costelles. Hi ha quatre espines centrals, són vermelles o grogues, sovint planes als costats. Llarg - fins a 5 cm. Al voltant de les centrals hi ha cinc espines més de fins a 4 cm de mida. Les flors són de color vermell groguenc, fins a 2,5 cm de diàmetre.
Ferocactus Histrix
El seu tronc està cobert d’una pell de color verd blavós, d’aspecte vellutat, que creix fins a 70 cm Les costelles són amples, altes, disposades verticalment. Les areoles són rares, amb agulles fines de color blanquinós o groguenc. Les espines radials arriben als 3 cm. Al centre hi ha 2-3 formacions afilades de color groc-vermellós de fins a 6 cm de llargada. Les flors són grogues de fins a 5 cm.
Ferocactus Ford
A casa, un Ford no creix més de 40 cm. És molt similar a les espècies d’espina àmplia, però les espines centrals són més fines i pàl·lides. Les flors són grans, fins a 6 cm, de color vermell amb un to groc.
Ferocactus rectilini
La peculiaritat d’aquesta espècie són les espines llargues, que poden arribar als 25 cm, de color groc-marronós, enganxades i de color rosa clar als extrems. L’espècie recta i espinosa dóna flors groc pàl·lid de fins a 5 cm de diàmetre.
Atenció a la llar
Les condicions de detenció depenen de la temporada. Per tal que la planta es desenvolupi completament, ha d’estar el més a prop possible del seu hàbitat natural.
| Condicions | Indicador | |
| A l'estiu | A l'hivern | |
| Il·luminació | Balcó, jardí | Des del costat sud |
| Humitat | 30–45% | 30–60% |
| Temperatura | 20 ... 35 ° C | 10 ... 15 ° C |
| pH del sòl | 7–8 | |
Ferocactus necessita aire fresc, de manera que l’habitació es ventila regularment, però no es permeten corrents d’aire.
La planta rarament es trasplanta. Ferocactus creix lentament, les seves arrels estan poc desenvolupades. Vist això, no tolera bé els trasplantaments i triga molt a adaptar-se al nou entorn. A més, el procediment en si és força complicat a causa de les espines.Si utilitzeu guants o paper gruixuts, els processos es poden danyar i es perd la decorativitat.
Regar la planta només quan el sòl estigui completament sec. L’aigua es pren a temperatura ambient, separada. Com que els ferocactus viuen en sòls pobres, l'alimentació es realitza amb cura, no més d'una vegada al mes. Per a això, s’utilitzen fertilitzants per als cactus. Els floristes recomanen utilitzar només la meitat de la dosi indicada al paquet.
Durant el període de descans, no es pot tenir cura dels ferocactus així, és millor no regar en absolut si es manté la temperatura hivernal recomanada. Si fa calor a l’habitació a l’hivern, l’esquema de reg no es canvia.
Problemes i solucions creixents
Si la il·luminació és insuficient, les agulles disminueixen i algunes es cauen. La planta no tolera el fred i a temperatures inferiors a + 10 ° C es congela i mor.
Aconseguir la floració d’un cactus no és fàcil. Perquè apareguin les flors, ha de proporcionar un règim de descans a l’hivern. A continuació, s’elimina completament el reg i es redueix la temperatura a 10 ° C. A la primavera, la cura es reprèn de la manera habitual.
Els nens de la tija no es poden treure. Però si la planta està malalta, s’eliminen els processos. Això permetrà que l’exemplar mare es recuperi ràpidament.
Les temperatures desbordants massa baixes provocaran la formació de podridures. Després es treu el cactus del sòl, s’eliminen les zones afectades, s’escampen les sanes amb carbó triturat o sofre. La podridura de la tija s’elimina amb un ganivet afilat i el teixit viu també s’escampa amb sofre.
Si els nutrients són insuficients, el ferocactus es torna groc. A continuació, augmenta l'alimentació. No obstant això, el groc també es pot associar a un virus per al qual no hi ha cura.
Malalties i paràsits
Els principals paràsits de ferocactus són:
- mealybug: formacions en forma de revestiment de cotó o enganxós, que provoquen la formació d’un fong de sutge;
- pugons: s’instal·len a la tija, cosa que provoca la deformació dels cabdells, els brots, l’aparició de creixements poc estètics: agalles;
- àcar vermell.
Per reduir el risc de plagues a les tiges, es recomana tractar sistemàticament amb insecticides. La planta està completament hidratada perquè l'agent funcioni millor.
La majoria dels ferocactus tenen glàndules productores de nèctar a la part superior de les areoles. Si la substància roman a la planta durant molt de temps, augmenta el risc d’una infecció per fongs. La infecció s’indica mitjançant formacions negres al voltant de l’areola, a les espines, del cos del cactus. La prevenció d'un fong és la polvorització regular amb aigua suau, preferiblement aigua de pluja.
A l’estiu, per prevenir fongs de sutge, els testos s’exposen al carrer. Als insectes els agrada el nèctar, sobretot les formigues. A més, els banys de pluja són beneficiosos.
Mètodes de reproducció
Els cactus es planten en tests amb grans forats de drenatge. La barreja de sòl es prepara a partir dels components següents:
- humus de fulles;
- terra de terra;
- sorra de riu gruixuda o perlita (fins a un 70%);
- carbó vegetal (diverses peces).
El sòl es pren al vapor. A més, el substrat es pot comprar a la botiga.
Els cactus es propaguen de diverses maneres: des de llavors, per nens, per esqueixos.
Cactus en creixement a partir de llavors
Les llavors es poden comprar a cultivadors de flors experimentats en botigues especialitzades. El moment òptim per sembrar és a finals de febrer - abril.
El cultiu inclou les etapes següents:
- Les llavors es desinfecten mantenint-les en una solució feble de permanganat de potassi durant 12 hores.
- Prepareu el sòl: compreu-lo a la botiga o prepareu-lo vosaltres mateixos.
- Ompliu una olla amb diversos forats i una safata amb la barreja de terra.
- Feu ranures d’1 cm de profunditat Humiteu el substrat amb aigua bullida a 50 ° C.
- Les llavors es sembren a les ranures. També podeu utilitzar el mètode de la catifa, quan la llavor simplement s’escampa per la superfície del sòl. El sòl no s’aboca per sobre.
- Cobriu el recipient amb vidre o paper d'alumini. L'hivernacle s'obre uns minuts al dia, a partir de la segona setmana.
A més, les plàntules tenen un microclima adequat:
- temperatura durant el dia - 25 ... 30 ° C, a la nit - aproximadament 18 ° C (podeu utilitzar una làmpada fluorescent que es pot apagar durant el dia);
- el primer mes mantenen el substrat humit, l’assecatge provocarà la mort dels brots i, a partir del segon mes, es reduirà progressivament el reg (l’aigua s’aboca a la cassola);
- els primers 6 mesos no donen vestit superior;
- els brots estan protegits de la llum solar directa, ombrejant lleugerament el vas.
A mesura que creixen les plàntules, es capbussen als contenidors dels hotels. La distància mínima entre els ferocactus joves ha de correspondre al seu diàmetre o ser gran. Els primers brots apareixen el 3-10è dia amb la cura adequada.
Reproducció per part de nens
Aquest és el mètode de reproducció més fàcil. Però només és possible per a aquelles espècies en què es formen nens. Agafeu els processos més fàcils de separar, utilitzeu pinces desinfectades.
Els brots es col·loquen sobre el substrat sense assecat previ, fixant-se amb petites pedres. Si les arrels són força grans, les cries es planten directament a terra.
Però el mètode té un inconvenient: una disminució de les propietats varietals del ferocactus.
Cria per esqueixos
Aquest mètode requereix les eines següents:
- un ganivet afilat desinfectat amb alcohol;
- carbó vegetal, pre-triturat;
- una embarcació amb forats de drenatge;
- imprimació;
- pinces.
Els esqueixos es realitzen en la següent seqüència:
- Tallar la part sana de la tija, escampar el fons amb carbó vegetal. Posen el material en un lloc sec i ombrejat durant dos dies perquè el lloc tallat s’assequi.
- El substrat s’aboca a l’olla i s’humiteja lleugerament.
- Es posa un forat amb petites pedres, s’hi posa un mànec perquè no toqui el terra.
- El test es col·loca al davall de la finestra des del costat est o sud, però lleugerament ombrejat.
Al cap de 10-15 dies, apareixen les arrels.
Ferocactus en creixement és una experiència emocionant. Amb un enfocament adequat, la planta no només alliberarà llargues i boniques espines, sinó que també farà les delícies del propietari preocupat amb una floració abundant.
